Aquesta serà una entrada més atípica, però em venia de gust xerrar una mica i no tinc un tema elaborat a tractar. Així que serà més desorganitzat que l'habitual.
Aprofitant que avui és 12 d'octubre, és el dia perfecte per explicar el poc espanyol que sóc i que m'hi sento. Des d'un punt de vista personal, no tinc els referents culturals espanyols més bàsics: no he vist ANHQV, tampoc OT, mai he estat seguidor del Rubius, Willyrex o Vegeta777, conec realment poc el sistema de celebritats mediàtiques espanyoles i no he votat al PSOE ni a Podemos cap de les vegades que he tingut l'opció. I més d'un espavilat potser diria, "què feliç ets reconeixent-te com activament ignorant". Sense cap mena de dubte, una fal·làcia. No n'estic orgullós de no tenir aquests referents, estic orgullós de tenir-ne els meus propis.
Jo sóc català: assaltaria la Generalitat i el Parlament, puc situar mentalment gran part del panorama actual de podcasts en català, pateixo cada cop que he d'agafar un Rodalies, he tingut el carnet del Super3, participava a concursos de mems del Racó de l'Hipòlit, m'emociono quan fan mal a un antiavalot de la BRIMO, odio Βuhоs amb tota la meva ànima i no he votat a ERC o la CUP cap de les vegades que he tingut l'opció.
Després d'aquesta llista a molts coneguts meus els agafaria un maldecap pensant: "I on són les sèries de TV3? I no beus Cacaolat? I no t'agrada la Moreneta? I quants presidents de Catalunya saps? I et saps totes les paraules en català? I no saps ballar sardanes? I quantes havaneres coneixes? I no menges pa amb tomàquet? I Catalunya? On és Catalunya?". Maleïts folcloritzants, són els hereus del franquisme cultural i no se n'han adonat...
En el fons, tenen pànic que el que els han ensenyat que era ser català, no acabi sent més que una autoreproducció de mercat. A mi em fa català allò que comparteixo amb la resta de catalans, no allò que he de fer per mantenir la "puresa". Naturalment sé ballar sardanes, fins i tot, sé dur-ne el ritme. Al meu cotxe, sonen casets de Lax'n'Busto, els Pets o Sangtraït. Et puc cantar un gran repertori de les cançons de Núria Feliu, Peret o Pau Riba. També de Baya Baye, Aspencat i Maria Jaume. Tanmateix, això no em fa més català, sinó una persona amb més coneixement cultural.
Aleshores, si amb tot aquest bagatge cultural català i la meva desconnexió amb el projecte nacional espanyol, continuo sent espanyol a ulls d'algun despistat, deu ser que la identitat espanyola té uns requisits amb molta cintura. Potser aquest aprenentatge ens el podríem endur i treballar-lo des de segons quins espais...
Digues-ho!!!!
ResponElimina