Toponímia en xoc

Un dels éssers més estimats per aquest departament es tracta de la toponímia. Sobretot quan aquesta entra en conflicte perquè és una disciplina viva i íntimament lligada a l'etimologia i l'onomàstica. Ningú pot assegurar l'existència del nom definitiu, així que anem a estudiar batalles lliurades en el nomenament de trossos de territori.

Comencem pel més important, els límits geogràfics del Penedès. Si bé ja hi ha una entrada dedicada a aquesta qüestió, la segona del blog concretament, torno a fer-hi esment. Anem a la recerca del conflicte per a poder-ne fer pedagogia:

Tots els pobles o municipis que contenen "del Penedès" en el seu nom, són en efecte del Penedès? 

Sí!

Ampliem una mica més les mires, doncs, per a trobar el conflicte. 

Tots els pobles o municipis que estan adscrits a la vegueria del Penedès en la llei 2/2017 "h) La demarcació veguerial del Penedès comprèn els municipis corresponents a les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, llevat dels vuit municipis de l'Alta Anoia, a què fa referència la lletra c.", són en efecte del Penedès? 

Aquí ja hi ha qui vol tenir debat perquè segons a qui preguntis, l'Anoia penedesenca, Conca d'Òdena i Baixa Anoia d'ara endavant, no és part del Penedès perquè no conté "Penedès" en el seu nom (el mateix passa amb el Garraf). Aquest argument és fal·laç. Ho desenvoluparé amb un exemple: a cada poble (o comarca) no hi posa "Catalunya" en el seu nom, però ningú et discutirà que La Pobla de Lillet (o el Berguedà) és un poble català (o una comarca catalana). Tanmateix, desmentir aquest argument no valida que tots els municipis de la vegueria siguin en efecte del Penedès. Per a fer-ho, anirem a pams. Començarem pel més senzill i anirem escalant la dificultat: 

- Tots els municipis de l'Alt Penedès i el Baix Penedès són del Penedès. Aquest fet és cert en el moment en què s'ha pres per validada la primera pregunta, Tots els pobles o municipis que contenen "del Penedès" en el seu nom, són en efecte del Penedès? Sí!. 

- Tots els municipis del Garraf són del Penedès. Per a afirmar això prendrem un estudi elaborat per la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat de la Segona República Espanyola. 

En la primera columna hi veiem el municipi enquestat, en la segona hi veiem a quina comarca natural consideren que pertanyen, a la tercera qui és la persona a qui es va enquestar i la quarta quin nom creuen que hauria de tenir la comarca de la qual formarien part. Resulta fins i tot decrèpit que tots responguessin Penedès en el seu nom, però per pur formalisme de no tenir més de dues comarques amb el topònim "Penedès" li prenguessin la nota al Penedès Marítim.

Per tant, és prou evident que el Garraf ha de pertànyer a això que anomenem el Penedès si persones notables dels diferents municipis coincidien a formar-ne part.

- Tots els municipis de la Conca d'Òdena i la Baixa Anoia són del Penedès. Aquesta frase resulta més complicada d'assegurar per la mutabilitat que han tingut els municipis d'aquesta comarca. El que és segur tots ells (o la majoria) són part d'una regió capitalitzada per Igualada. Si apliquem el mateix estudi per a la Conca d'Òdena i la Baixa Anoia, passa el següent: 

En aquest cas veiem que hi ha alguns municipis que parlen de Penedès, altres d'Igualada i uns pocs que parlen de Martorell o Segarra. També notar el Baix Llobregat de Collbató. Posarem context a algunes d'aquestes respostes per a poder entendre davant del que ens trobem. Molts municipis de la Baixa Anoia responen "Igualada" o "Noya" com a comarca natural, però se situen al Penedès, aquests no generen problemes en vistes que se senten penedesencs de l'Anoia. Després ens trobem que la majoria dels municipis de la Conca d'Òdena responen "Igualada" com a comarca natural i se situen a la comarca d'Igualada. Té prou sentit que així sigui, reafirma el que he assenyalat anteriorment, és segur tots ells (o la majoria) són part d'una regió capitalitzada per Igualada, i té sentit que així sigui també.

Obrirem, doncs, el meló que hi ha aquí, com pot ser que hi hagi municipis de la Conca d'Òdena (Jorba i Sant Martí de Tous) que se situen a la Segarra si geogràficament formen part de la Conca d'Òdena? Pot deure's a multitud de factors, des de la barreja cultural amb la també desmembrada comarca de la Segarra, per proximitat amb Santa Coloma de Queralt o perquè durant un temps a la zona nord de la sotsvegueria d'Igualada se la va anomenar la Baixa Segarra en contraposició a l'Alta Segarra de Calaf. La resposta que jo i els estudiosos en donen és que l'Anoia és un monstre geogràfic que s'ha creat per raons administratives. A més a més, també trobem que aquesta regió de l'Anoia és complicada de categoritzar perquè es troba al mig de les Serres d'Ancosa. Si mirem com Jaume II va definir el Penedès en el seu moment (1304) trobem això: 

És posterior que Jaume II per a fer respectar els territoris baronials que crea posteriorment la sotsvegueria d'Igualada. Tot i això, un fet històric del segle XIV no hauria de ser totalitzant. Per tant, les Serres d'Ancosa són l'única regió amb el permís d'estar en dubte de ser del Penedès de tota la vegueria actual del Penedès. Ells mateixos ho comenten a l'estudi:

No cregueu que m'ha passat per alt el fet que Collbató deia formar part del Baix Llobregat. Senzillament, he deixat el tema més espinós per al darrer terme. El Baix Llobregat és un altre monstre geogràfic creat des d'un despatx de Barcelona, ja que ja a principis del segle XX el nord i el sud d'aquesta comarca mostraven realitats socials molt diferents, a banda de tenir influències històriques molt diferenciades. El sud del Baix Llobregat era una regió molt influenciada per Barcelona, mentre que el nord del Baix Llobregat era àmpliament influït pel Penedès. Això és així que avui en dia ha evolucionat a una dualitat aclaparadora: el Baixllu (sud) i el Montserratí (nord). No sorprèn que una comarca que està al bell mig de tot hagi estat repartida entre les comarques veïnes. 

Si tractem de veure com defineixen el Montserratí, posen que es tracta d'un territori de pas on hi ha presència de planes i zones muntanyoses i essent una zona de cruïlla entre grans capitals. A més, reivindiquen l'olivera i la vinya com a principals formes de conreu. Per poc que sorprengui, tot és aplicable a la definició que es dona de la vegueria Penedès. Si ens basem precisament en les formes d'organització de la pagesia veurem un detall prou curiós i que ens serveix d'argument: 

Veiem en aquest mapa de la Denominació d'Origen del Penedès que inclou les regions de què parlàvem com les Serres d'Ancosa i el Montserratí. Aleshores, la pertinença d'aquestes comarques a la vegueria del Penedès no estan motivades únicament per raons històriques, sinó també socioeconòmiques i culturals.

Com a dada estrambòtica m'agradaria comentar que l'alcalde de Gelida del 1932 va comunicar el següent durant l'estudi realitzat per la Conselleria de Cultura (que cadascú prengui les conclusions oportunes): 

Per tant, per a mi els límits geogràfics actuals del Penedès són Del Gaià al Llobregat i de la serra d’Ancosa a la Mediterrània.

No es tracta de l'única entrada que faré sobre la toponímia en xoc que hi ha al Penedès, però sí que considero que és la més rellevant en ser una discussió que afecta a tota la vegueria. Si algú té la necessitat de veure els documents que s'han fet servir per a l'elaboració de la publicació més enllà dels que han estat enllaçats, poden deixar-me un comentari al peu de la publicació i jo tractaré de fer-ho arribar. 

Rector de la Universitat del Penedès