En aquesta ocasió vinc a parlar del pànic i la fòbia. No a tall informatiu si no vinc a donar la meva opinió. El pànic és aquella por irracional que arriba de manera sobtada i que provoca molta angoixa, però alhora és passatgera. No és previsible, és una crisi immediata. En canvi, la fòbia és una por que ni arriba ni és passatgera, sempre serà present en totes les situacions que involucri la por en qüestió.
Ambdues en el llenguatge col·loquial es fan servir com a sinònims, però filant prim podem veure-ho com que determinades fòbies ens poden arribar a produir pànics com si fossin la culminació de la fòbia. L'estat més pur de la fòbia. Posant-me d'exemple, jo soc hemofòbic i em causa angoixa veure sang, però de vegades, quan veig sang, em desmaio. No és una reacció diferent, és la mateixa reacció en la seva forma més accentuada possible.
Podem classificar les fòbies i els pànics segons l’àmbit que afecten, però cal tenir en compte que hi ha certa solapament, perquè la por és multidimensional (cognitiva, corporal, emocional, conductual, social, moral, temporal i existencial). Per intentar posar en clar què és cadascun, intentaré posar un exemple de cada.
- La por a sentir que no ets capaç de saber com reaccionarà el teu cos davant d'una situació d'angoixa cada dia és més habitual, és la fòbia cognitiva a perdre el control. Molt sovint hi va associat un pànic a no adonar-se'n o no saber aturar-ho a temps. Cap d'aquests són malalts mentals, simplement l'angoixa i la por s'ha apoderat d'ells.
- El vertigen d'alçada és el que es coneix com la fòbia a les alçades, una fòbia corporal perquè apareix quan el teu cos està en una determinada posició o situació. Aquesta s'accentua amb atacs de pànic a pujar escales o conduir un cotxe en un carrer amb un desnivell elevat.
- Una fòbia emocional molt comú és la de no saber-se explicar. Por a que tots aquells pensaments que tu tens, no els puguis fer comprendre amb qui parles i sentis que cada cop té menys sentit dir res. Llavors el que pot passar és que t'agafi pànic parlar perdent la veu enmig d'una conversa o conferència. Més aviat, t'agafaria pànic a dir paraules perquè el teu cos estaria parlant en molts aspectes que no acostumem a controlar.
- Una persona amb fòbia als gossos canvia de vorera cada vegada que en veu un, o deixa d’anar a un parc perquè sap que hi ha gossos. Això és conductual perquè implica accions observables: evitar, fugir, modificar rutes, deixar d’anar a llocs…
- Si ens fixem en l'àmbit social, cada dia és més present la fòbia al lideratge. La gent té por d'agafar càrrecs de responsabilitat i deriven en un pànic terrible a què ningú sigui capaç de dir "jo tinc una solució", ja que cada cop hi ha menys exemples de lideratges clars i honestos.
- De les pitjors fòbies que atravessen la nostra societat és la fòbia a la pobresa i és degut al mateix sistema capitalista. És la por moral més comuna entre les classes mitjanes. Això provoca que amb prou destresa de la burgesia hagi aparegut el pànic a trobar-se un rodamon.
- En el cas de la fòbia temporal, tenim la por de no tenir prou temps per a fer una determinada tasca que posteriorment ens pot portar al pànic a traspassar el termini establert.
- El millor exemple de fòbia existencial penso que és si a un fidel creient d'una religió amb un déu creador li dius "Mai sabràs amb certesa quin és l'origen de l'univers i per què hi has vingut" li activaràs l'angoixa durant una estona. És molt comú que llavors els agafi pànic la mort perquè la seva pròpia existència és qüestionada.
En tots aquests casos veiem un patró on la fòbia lenta i reposada va aplanant el terreny als pànics i aquests es manifesten quan ja tenen llibertat per a desenvolupar-se. Fins i tot, ben segur que coneixeu gent que ha transformat pànics en fòbies, perquè saben que en posar-los al límit apareixerà aquell pànic i desenvolupen fòbia al mateix pànic. En els casos que són superiors a la individualitat (molt sovint totes aquelles que són socials, morals, temporals o existencials) veiem que són atiades sense cap tipus de problema pel sistema. Aleshores, jo tinc un grapat de preguntes, cal combatre aquestes pors irracionals? Si és així, per on es comença, pels pànics o les fòbies? O és més útil atacar de soca-rel el model productiu en què vivim?
Es deixa la resposta al lector.